Crònica de la manifestació “les estudiants exigim transport públic gratuït!”

El passat dijous 10 d’abril, vora dos quarts de sis, més d’un centenar d’estudiants de diferents facultats es reunien a la sortida de metro de l’estació Fabra i Puig aplegades per la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública (PUDUP).

El motiu de la convocatòria sorgia d’un dels consensos arribats a la TCE (Trobada Catalana d’Estudiants), reivindicar un transport públic accessible per a les estudiants, és a dir, gratuït, a casusa de la intensa precarització que patim el jovent, i aquesta demanda es va materialitzar aquest cop amb aquesta mobilització que també pretenia donar suport a la plataforma Stop Pujades, la qual durant els últims mesos ha estat organitzant les protestes per la rebaixa dels preus del transport públic. Les participants a la manifestació van sortir de quatre punts diferents, fent No Paguem a les estacions de Palau Reial, Hospital Clínic, Glòries i Universitat. A més a més, les assemblees d’estudiants que formem la PUDUP també trobàvem necessari descentralitzar les manifestacions, i començar a fer els recorreguts al voltant de barris de la perifèria de Barcelona. Per això, també es va contar amb la participació de les assemblees de joves de Nou Barris, del Congrès i del Guinardó. És per això que la manifestació donà el tret de sortida a Fabra i Puig, realitzant un recorregut de més de dues hores al llarg de tot el districte de Nou Barris i el barri del Congrès, aturant-se a les estacions de Virrei Amat, Vilapicina, Llucmajor, Maragall i Congrès per tal d’obrir portes i visibil.litzar els motius de la protesta. El recorregut va estar impregnat de diverses consignes: “ Les estudiants exigim transport públic gratuït” o “Contra l’estafa de TMB: cola’t, cola’t, cola’t tu també!”. La mobilització va acabar al vestíbul de l’estació de la Sagrera, sumant-se a l’Ocupació convocada per Stop Pujades.

La trobada, d’un èxit rotund, va posar de manifest el descontent general de la població respecte al preu del transport públic, a més de deixar clara la voluntat de seguir amb la lluita des de sectors molt diferents articulats conjuntament en una mostra d’unitat popular i no cedir fins aconseguir la rebaixa d’aquest. L’ocupació va estar amenitzada pel cantautor Jordi Montañez, sopador popular, i les diferents intervencions dels membres de la plataforma que havien assistit a la nefasta reunió de negociació amb l’ATM. Finalment es va realitzar una assemblea per decidir quines accions duríem a terme a continuació, on va sortir la proposta habitual de bloquejar les línies de metro. La convocatòria es va dissoldre cap a dos quarts d’onze, amb la ferma voluntat de seguir fins el nostre objectiu.

Talls de carreteres intermitents i intinerants pel centre de Barcelona.

Ahir al matí, després de que les estudiants de la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública féssim nit a la facultat més antiga de la Universitat de Barcelona, vam passar a l’acció. A dos quarts de set, es començà un tall de carreteres intermitent al principi i intinerant després, en dos grans grups, per a fer difussió de la manifestació que es donaria al vespre contra l’aprovació dels pressupostos antisocials.Es va col·lapsar la fluïdesa del trànsit del capitalisme, i s’arribaren a repartir unes 5.000 octavetes.

A continuació un recull de fotografies de l’acció gràcies a @fotomovimiento

http://www.flickr.com/photos/acampadabcnfoto/with/11204010076/

 

Contra els pressupostos de la misèria, el 19 de desembre, TOTES AL PARLAMENT!!

#JuntesPodem  #DesobeïmelDeute

 

Convocatòria de Jornada de Lluita per l’Educació Pública el 24 d’octubre.

cartell 24O.1

Des de la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública, es convoca una jornada de lluita a les facultats per al proper dijous 24 d’octubre.Aquest dia hi ha convocada una vaga educativa per defensar l’educació del poble i pel poble: crítica, democràtica, laica i en català, tot rebutjant la LOMCE i la resta de polítiques educatives que van en contra d’aquests principis.

Tot i que la la LOMCE ataqui directament els ensenyaments no universitaris, també afecta a les universitats, en particular en l’accés, i en general, en la segregació que el sistema que planteja el ministre Wert suposa pels futurs alumnes d’estudis superiors.

El 24 d’octubre és una oportunitat més que tenim per sortir al carrer per denúnciar els atacs que està patint la universitat (pujada de taxes, reducció de beques, atacs a la democracia, precarietat laboral, mercantilització i privatitzacions) i sumar-nos a la lluita per construir una educació de totes i per a totes.

No es convoca vaga perquè la major part d’assemblees de facultat s’hi ha posicionat en contra. Així mateix, algunes assemblees han decidit convocar-la a les seves facultats, ja que ho consideren oportú per al desenvolupament d’una lluita sostinguda. Evidentment, des de la PUDUP es recolzen totes les mobilitzacions convocades, assumint la varietat de situacions, mètodes i ritmes locals, entenent que l’assumpció de les diferències tàctiques enriqueix al moviment estudiantil.

En qualsevol cas, els motius principals de les decisions preses rauen en la compartida preocupació per la falta d’estratègia a llarg termini de les lluites socials en general, i de la dels estudiants en particular. A aquestes altures del saqueig bancari als bens públics, ens neguem a acceptar les vagues d’un sol dia com a eina vàlida de defensa dels drets col·lectius, o com a mínim per si soles. A més, aquestes són habitualment plantejades des de despatxos d’alliberats sindicals aliens a les bases assembleàries i els contextos locals de cada facultat, procés escassament democràtic i de dubtós compromís polític de canvis efectius.

Comptat i debatut, a més de treballar l’estratègia a llarg termini, les assemblees expressen la volutat de recolzar les mobilitzacions que es duran a terme a secundària. Amb la intenció d’una àmplia confluència organitzativa amb la comunitat educativa, es treballarà amb les estudiants d’instituts (formació professional, ESO i batxillerat), compartint eines i aprenentatges d’organització i autodefensa.

A tals efectes, ens sumem a la convocatòria de la comunitat educativa de Manifestació de migdia, amb una postura crítica al procés d’aquesta lluita. És per això que convoquem al bloc universitari amb el lema: L’educació del poble en mans del poble, tot el poder a les assemblees.

Igualment, us animem a difondre l’estrena del documental Universidad S.A:http://www.universidadsa.com/ Es tracta d’un llargmetratge sobre el procés encobert de privatització de les Universitats a través dels Consells Socials, fet per unes companyes que els han investigat i processat de forma totalment altruista.

Aquí els TRAILERS: 

La Vaga a judici. Dijous 26 de setembre concentració de suport a una encausada pel 29M

Arriba el setembre i no ens podem oblidar que els judicis a la VAGA general continuen. El proper dia 26 tindrà lloc un judici més contra la llibertat de sortir al carrer durant un dia de vaga. En aquest cas, es tracta d’una persona que va lluitar contra la reforma laboral i les retallades a la Universitat, dins un moviment estudiantil partícip de la vaga general del 29 de març. Se l’acusa de danys a uns contenidors. La fiscalia i l’Ajuntament li demanen 4 anys i mig de presó per aquests fets.

La maquinària judicial es mou silenciosa per castigar la dissidència i ens tornem a trobar, no sols per defensar-nos entre totes d’aquesta contínua agressió, sinó per recordar els motius pels quals ens tenen tanta por.

El dia 29 de març del 2012 milers de persones vam sortir al carrer en una jornada de vaga general i de consum, en una resposta social a la reforma laboral, les retallades i el pacte social. El dia de la vaga i els següents moltes persones van ser detingudes (116 a Catalunya), algunes en presó preventiva, peticions de presó desmesurades, com la dels companys dels barris del Clot i de Les Corts. Ajuntament, Generalitat i fiscalia demanaven entre cinc i set anys de presó acusant-los de bolcar contenidors. Contenidors que semblen ser la major preocupació de les institucions per sobre de les persones.

Els mitjans de comunicació comercials van participar amb la repressió configurant l’escenari que pogués conjugar amb la versió de la conselleria d’Interior. Una estratègia de xoc que creava en cada telespectador una idea manipulada del que havia passat al carrer.

La vaga ha sigut, històricament, una eina fonamental en la conquesta dels drets per part de les treballadores. L’alteració de l’ordre és intrínseca a la jornada de Vaga perquè, precisament, el que es vol manifestar és que en tenim prou, que les coses tal i com són han de canviar. Criminalitzar aquesta voluntat de canvi és una estratègia que pretén mantenir-nos passius davant la interessada gestió de la “crisi” per part dels polítics i banquers. El sistema judicial és individualitzador, però les nostres eines són colectives. Si es jutgen unes pràctiques, les pràctiques de la vaga, ens jutgen a totes. La solidaritat vol dir anar molt més allà d’un acompanyament, vol dir sentir com cada acció, cada pràctica, produeix una reverberació que desencadena la força colectiva.

David Piqué comissari dels mossos d’esquadra va arribar a dir: “Es poden amagar on vulguin, perquè els trobarem. Ja sigui en una cova o en una clavaguera, que és on s’amaguen les rates, o en una assemblea, que no representa a ningú, o darrere una cadira d’universitat”.

Ens aixequem contínuament de les cadires per enllaçar les nostres vides, per fer-nos insubmises a la destrucció que ens esteu deixant a cops de decrets, mentides i bales de goma. Mentre intenteu robar-nos els espais de trobada, controlar qualsevol forma de relació, les estudiants estudiem com ajudar als companys de classe i com salvar els llocs de treball dels nostres professors.

No podeu impedir que seguim conspirant als passadissos de les Universitats i escoles, que fem de la nostra vida quelcom més bonic al destí que heu programat per a nosaltres.No som les vostres màquines amb títol universitari o escolar. Seguirem sortint al carrer amb més convicció que abans i amb la consciència de que juntes podem.

Des de la Rereguarda volem defensar el que hem fet i seguirem fent: sortir al carrer, fer vaga, lluitar als nostres llocs de treball i on calgui si no tenim feina, crear alternatives a barris, pobles i viles, … ni un pas enrere.

El dia 26 toquen a un dels nostres, ens trobem a les 10:30 per a defensar-lo de la injusticia, a la Ciutat de la justícia.

No s’hauria de venir per a les represaliades, sinó per a totes nosaltres.

No ens van tocar aïlladament, no respondrem aïlladament.

 

http://img9.imageshack.us/img9/1834/enhj.png

 

CONCENTRACIÓ DE SUPORT A LA VAGA DOCENT DE LES ILLES BALEARS I PITIÜSES

Des de la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública (PUDUP) donem suport a les CONCENTRACIONS DE SUPORT A LA VAGA DOCENT DE LES ILLES BALEARS I PITIÜSES.

Volem expressar la nostra solidaritat i admiració per totes aquelles persones que, en una acció de dignitat i valentia, estan en vaga indefinida per lluitar per l’educació pública i per fer front als flagrants atacs que des dels governs autonòmics i centrals s’estan fent a l’educació.

Així doncs, animem a tota la comunitat universitària, estudiantat i personal treballador d’Investigació i Docència i d’Administració i Serveis, a assistir a la concentració en suport a la Vaga Indefinida de Les Illes Balears i Pitiüses que tindrà lloc el proper DILLUNS 16 DE SETEMBRE A LES 19’30h A LA PLAÇA SANT JAUME DE BARCELONA.

També volem demanar la vostra col·laboració per tal de difondre la cita entre les vostres amistats.
Moltes gràcies!

FEM DE LA SOLIDARITAT EL NOSTRE MÈTODE DE LLUITA!!

Comunicat PUDUP-Girona amb motiu de la inauguració del curs acadèmic

DECLARACIONS DE LA PLATAFORMA UNITÀRIA EN DEFENSA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA
Inauguració del curs acadèmic 2013-14 del sistema universitari català
UdG – 6 de setembre del 2013
En els darrers temps, es va fent evident la desvalorització i el desmantellament d’allò públic, del sistema de serveis i recursos per atendre al conjunt de la població (sanitat, educació, serveis socials, cultura, etc.) i amb ell, la universitat n’està patint una transformació estructural que posa en suspens el dret a l’educació pública de les properes generacions. El canvi de model universitari limita la possibilitat d’accedir als estudis universitaris. En una societat del coneixement on la formació no només és requisit indispensable per poder incorporar-se al mercat laboral sinó també per al desenvolupament d’una ciutadania crítica, les polítiques universitàries que s’estan aplicant tendeixen a convertir en un privilegi l’accés a aquesta formació. Segons dades de l’Observatori del Sistema Universitari, els preus han experimentat 3 modificacions en 6 anys, de manera que l’efecte combinat dels canvis de plans d’estudi i les successives modificacions del sistema de preus han encarit entre un 69% i un 291% el preus dels estudis universitaris en termes reals (és a dir, un cop descomptada la inflació). Al mateix temps, en el curs 2012-13 el nombre d’estudiants amb beca s’ha reduït en 2000. Només un 54% dels estudiants que sol·liciten beca a Catalunya l’acaben rebent, i les beques arriben molt tard. A més, aquest mateix curs 2012-13 la Generalitat calculava que uns 2.200 estudiants universitaris no abonarien la matrícula, el doble que fa 4 cursos. Aquesta és la
realitat universitària catalana.
La conjuntura econòmica, en la que s’exigeixen retallades en el sector públic, s’està fent servir també per reduir el finançament públic de la Universitat. Aquestes retallades estan
precaritzant les condicions de treball tant del personal docent i investigador com del
d’administració i serveis i, en molts casos, en provoquen el seu acomiadament. Les
conseqüències d’aquest desmantellament repercuteixen directament en la qualitat dels
serveis. Durant els últims tres cursos acadèmics (2010-2013) s´ha produït una gran davallada del nombre de professorat a les universitats públiques catalanes, també de personal interí d’administració i serveis i s´han reduït substancialment els ajuts de recerca. Globalment han empitjorat les condicions de treball per a tots.
Les progressives reformes universitàries estan impulsant un model de governança de la
Universitat que hibrida el model empresarial amb el model de gestió pública. Aquesta
hibridació s’ha traduït en una manca de transparència en la gestió que no és conseqüent amb una institució de caràcter públic. L’educació superior no s’hauria de regir pels criteris de dèficit i benefici: el coneixement i la ciència van més enllà de l’oferta i la demanda, són un dels fonaments de la societat moderna. En el model universitari l´esperit crític hauria de prevaldre per sobre dels interessos mercantilistes i privatitzadors.
La universitat regida per criteris empresarials, abocada a la formació en competències tècnicopràctiques, a l’esmicolament de continguts i a la recerca purament acreditativa tindrà efectes molt negatius en el futur: s’en veuran afectades les capacitats de pensament reflexiu i el domini d’allò global, la llibertat de recerca i de pensament i, en definitiva, les pròpies capacitats per a l’exercici de la democràcia.

Malgrat tot, una vegada més s’imposa la mentalitat tecnocràtica i empresarial en el
funcionament de la universitat. El canvi de model es va fent evident. Avui es fa la inauguració del curs acadèmic 2013-14 del sistema universitari català, pràcticament sense difusió i en bona part d’amagatotis, sense els estudiants (molt d’ells encara s’han de matricular) i sense la gran majoria dels treballadors de la universitat (professorat i personal d’administració i serveis). No hi falten però, polítics i empresaris!

Suport a la reclamació col.lectiva del professorat associat de la UB per part de la PUDUP

L’atac al professorat associat a les diferents universitats, i d’una manera molt destacada a la UB, s’emmarca dins de l’atac generalitzat envers la Universitat Pública. La Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública (PUDUP) defensa una Universitat pública de qualitat. Per això la PUDUP manifesta públicament el seu suport al procés de reclamació col·lectiva que professors i professores associades de la UB han endegat –la recollida de signatures del qual finalitzarà aquest dijous 11 de juliol, havent superat amb escreix el nombre mínim necessari–, i també demana a les seccions sindicals de totes les universitats públiques catalanes que facin això mateix i que, a més, col·laborin amb el col·lectiu PDI associat en totes aquelles iniciatives que endeguin per defensar-se de l’agressió que estan patint per part dels Consells Socials.

Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública (PUDUP)

Barcelona, 9 de juliol del 2013

#NoEnsAturaran L’Assemblea de Filologia de la UB no s’acovarda davant la denúncia interposada per el Banc Santander.

Les estudiants de l’assemblea de la facultat de Filologia de la UB volem denunciar la campanya de persecució política que actualment estem patint. Des d’ahir dia 2 de juliol, algunes companyes de l’assemblea han estat citades a declarar a comissaria.

Els fets es remunten a la campanya “Fem fora el Santander de la Universitat” que ha dut a terme l’assemblea de Facultat durant aquest segon semestre. La campanya, l’objectiu de la qual radicava en denunciar la presència d’una oficina del Banc Santander a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona, ha consistit en “escraches” pacífics davant la seu bancària, inspirats naturalment en el model de la PAHC. Les militants que han pogut conèixer el motiu de la seva imputació estan acusades de “danys i desperfectes en béns immobles” o “d’accedir a una oficina contra la voluntat del responsable.”

La història és vella: en plena crisi de legitimitat dels grans poders econòmics, que veuen com la seva capacitat per guanyar consensos socials es dissemina, la repressió esdevé arma necessària per sembrar intimidació, dubte i divisió entre les que lluiten.

Des de l’assemblea de Filologia volem denunciar la criminalització amb què es tenyeix la nostra protesta legítima contra un dels principals agents de la privatització de la Universitat. Convé recordar que Ana Patricia Botín, filla d’Emilio Botín -president del Banc Santander-, és la presidenta de la fundació “Conocimiento y Desarrollo” (CyD), òrgan encarregat de la planificació i el disseny dels nous models de governança de la Universitat -els quals representen, com sabem, l’aniquilació del darrer alè de democràcia que encara resta a la institució-. Igualment, no oblidem els milers de desnonaments provocats directament pel Banc Santander, i amb ells, els consegüents esquinçaments de les vides de famílies senceres.

Denunciem la violència que estan patint alguns estudiants durant el procés de persecució política dut a terme per la Brigada d’Informació del cos dels Mossos d’Esquadra. L’assetjament a les participants de l’assemblea, espai de diàleg i participació democràtica de la facultat, pren una forma que oscil•la des d’insistents trucades als telèfons personals fins a la visita dels agents als domicilis de les estudiants; l’actitud agressiva i amenaçadora és una constant que travessa tots els casos. Igualment, condemnem l’existència de fitxers policials amb dades personals d’aquelles que lluiten per la llibertat i la justícia social, així com la introducció d’agents infiltrats als campus universitaris i escoles. Recordem, també, que aquestes imputacions es sumen a les set detingudes arran de la vaga d’estudiants del 28 de febrer d’enguany, als encausats del 29 de març o a les detingudes per la vaga del 29 de febrer del 2012.

Denunciem, d’altra banda, que el fet que aquestes imputacions es realitzin a l’estiu pretén invisibilitzar la repressió, fent-la més que mai sibil•lina i traïdora, com una màfia que extorsiona amb hipocresia. És una bona mostra del canvi de política d’Interior: més intervencions posteriors, a partir de gravacions, i menys brutalitat davant les càmeres.

Observem, finalment, que la major part de les encausades són estudiants de primer curs, la qual cosa evidencia, creiem, que la persecució política pretén intimidar les lluitadores més joves, tal vegada imaginables més susceptibles a la inseguretat i a les incerteses. Des de l’assemblea de Filologia no podem rebre aquesta presumpta anàlisi sinó amb un somriure sorneguer. Els seus cops ens fan fortes, estem unides i tenim més clar que mai quins són els nostres objectius. Les seves imputacions absurdes no ens aturaran. La solidaritat, ja ho sabem, és la nostra millor arma.

FORA EL BANC SANTANDER LA UNIVERSITAT!
PROU CRIMINALITZACIÓ AL MOVIMENT ESTUDIANTIL!
PER UNA EDUCACIÓ PÚBLICA, UNIVERSAL I DE QUALITAT!

Assemblea d’estudiants de la Facultat de Filologia de la UB.

JUNTES HO PODEM TOT!      #NoEnsAturaran

COMUNICAT DE SUPORT A L’ASSEMBLEA DE PERSONAL INTERÍ I SUBSTITUT

 

La Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública es suma i es solidaritza amb totes les reivindicacions dels nostres companys/es de l’Assemblea d’Interins i Substituts a favor de l’educació pública i a favor de les condicions laborals del personal docent. Mostrem, d’aquesta manera, tot el nostre rebuig a l’aprovació del decret de plantilles i provisió de llocs de treball per part del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Un decret que pretén convertir els directors i les directores en caps de personal amb capacitat per triar a dit el personal docent. És així com les direccions dels centres podran proposar i executar les resolucions d’atorgament sobre el 50% de places definitives i llocs de treball.

Des de la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública sabem molt bé que això no afavoreix en absolut els centres educatius ni el seu alumnat. Sabem que la paraula autonomia és utilitzada falsament i deliberadament, per part de la Generalitat de Catalunya, per justificar polítiques que l’únic que pretenen és controlar qui són, què fan i què transmeten els docents dels diferents centres, a la vegada que amb aquest tipus de polítiques s’utilitza la ja coneguda falsa retòrica que, sota supervisió i amb el perpetu interrogant de la possible continuïtat en els nostres llocs de treball, treballem molt millor. Un discurs absolutament fals que només fa que desprestigiar i humiliar el treball d’aquells docents que, dia a dia, acompanyen i donen suport a l’educació i a la vida d’alumnat i famílies, de les quals el govern català han decidit desentendre’s.

Des d’Universitats sabem molt bé de què estem parlant. Les Universitats Públiques estem patint unes retallades econòmiques sense precedents des del franquisme, que estan tenint com a conseqüència: l’acomiadament de personal laboral, l’empitjorament de la qualitat de l’ensenyament i el tancament d’ensenyaments públics; a la vegada, es pugen les taxes als estudiants, proliferen màsters privats i es desvien fons públics a fundacions privades adscrites a les nostres universitats, el que comporta el desnonament de l’educació superior de les estudiants de classes treballadores. I per fer-nos callar i perquè tothom es sotmeti els mandats de l’austeritat i de les seves polítiques neoliberals, la Generalitat de Catalunya ens parla de governança i autonomia universitària per justificar que els rectors siguin triats a dit i, en conseqüència, poder controlar els diferents càrrecs i el personal de les nostres universitats. Paral·lelament, cada vegada es posen més dificultats al personal docent perquè pugui consolidar la seva carrera acadèmica, com si el coneixement i els llocs laborals es tractessin d’una carrera de fons.

Des de la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública mostrem el nostre absolut rebuig, també, a la intimidació, violència i identificació policial que van viure, ahir a la tarda, les nostres companyes de l’Assemblea d’Interines i Substitutes, dues hores més tard, del moment de la protesta. La Generalitat de Catalunya mostra, una vegada més, la seva actitud i pràctica antidemocràtica fen ulls clucs a les demandes totalment legítimes i justes dels treballadors/es de l’educació pública i, per contra, els intimida i en criminalitza les reivindicacions mitjançant l’actuació policial. Una vulneració del dret a la protesta que des d’universitats també vivim constantment. Recordem, si no, el brutal desallotjament, dut a terme per la BRIMO i ordenat pel senyor Dídac Ramírez, que van viure, no fa més d’un mes, treballadors/es i estudiants de la Universitat de Barcelona.

Per tot això:

DIEM NO A LA DESTRUCCIÓ DE L’EDUCACIÓ PÚBLICA I AL PROCÉS DE  PRIVATIZACIÓ I MERCANTALITZACIÓ QUE ESTAN VIVINT ELS NOSTRES CENTRES EDUCATIUS

DIEM NO ALS ACOMIADAMENTS, NO A LES NO RENOVACIONS DE CONTRACTE I NO A LA PRECARITZACIÓ DELS TREBALLADORS/ES DE L’EDUCACIÓ I UNIVERSITAT PÚBLICA.

DIEN NO AL DESNONAMENT DE L’ESTUDIANTAT DE LES CLASSES TREBALLADORES, NO ALS CRÈDITS ESTUDIANTILS, NO A L’ADOCTRINAMENT IDEOLÒGIC DINTRE DE LES AULES.

DIEM NO A LA PREDICADA FALSA AUTONOMIA QUE L’ÚNIC QUE PRETÉN ÉS EL CONTROL IDEOLÒGIC A LES NOSTRES ESCOLES I UNIVERSITATS I QUE SERVEIX DE COARTADA PER SOSTENIR CONDICIONS D’EXPLOTACIÓ I PRECARITZACIÓ LABORAL DELS SEUS TREBALLADORS/ES

DIEM NO A LA CRIMINALITZACIÓ I VULNERACIÓ DEL DRET A LA PROTESTA DUTA A TERME PER LES FORCES POLICIALS. UNA PROTESTA QUE, RECORDEM-HO, ÉS ABSOLUTAMENT LEGÍTIMA DAVANT D’UNES POLÍTIQUES DECIDIDES A DESTRUIR ELS DRETS MÉS BÀSICS DE LES PERSONES

PLATAFORMA UNITÀRIA EN DEFENSA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA

27 DE JUNY DE 2013 

COMUNICAT DESALLOTJAMENT #RectoratOkupat

Així han anat les coses al #RectoratOkupat.

Dídac Ramírez, rector de la UB, ha deixat ben clar quin és el seu estil. Per segon cop en 4 anys, autoritza als mossos d’esquadra a desallotjar el rectorat, aquest cop okupat tant per professorat com per estudiants.

Dídac Ramírez ens ha deixat ben clar que:

EL SEU DIÀLEG ÉS IMPOSICIÓ,
EL SEU LLENGUATGE ÉS VIOLÈNCIA